dimarts, 9 de desembre del 2008

MES VAL TARD QUE MAI...

Seguint en el dia del 25 aniversari, vos conte un poc com va ser el dinar. La veritat es que no va ser un dinar multitudinari pero mosatros no tenim cap dinar ni sopar aixi, som molt poquets...
Som pocs pero vos asegure que bons.

Be a lo que anem, per a dinar la tia Lis (mama de Vorete) i la tia Vicenta (mama de Carles i Llorens) ens feren uns macarrons molt bons (des d'açi els done les grasies a les dos) i molt agarraets si no que li ho preguntes a Llorens.




Despres del macarrons i mentres ens feiem el cafe, altres aprofitaren per anar rentantse les dent perque en tanta casalla i tant d'alcohol deuria de tindreles un poc pastossetes, je, je...




El dinar no va ser molt llarg ja que despres d'aço anarem a vore a Aitana que la pobreta estaba ingresa en Alzira i les ties teniem que anar a vorela. Des d'açi li enviem un besset, ara que ja esta recuperaeta i en casa.


P.D. Ara ja nomes ens queda contar el sopar nomes tinga un altre ratet vos el conte.

1 comentari:

CLARETA ha dit...

Un aplauso per a tania, ara sols falta el tan esperat soapr de 25 aniversari